Un començament jubilar en temps diferents, una mateixa vida que batega
El 27 de gener, la Companyia de Santa Teresa de Jesús va iniciar la celebració dels 150 anys de la seva fundació. A la Província Teresiana Maria Peregrina, aquest començament ens va trobar en temps diferents i, alhora, profundament connectats: al Paraguai, encara en clau de vacances; a Xile, començant a disposar-nos per al descans després d'un any intens. Dos ritmes, una mateixa vida que batega.
Paraguai: celebrar des de la intimitat i la gratitud
Al Paraguai, encara no han començat formalment l'any pastoral ni el curs escolar. En pocs dies arribaran les activitats, planificacions i moviment quotidià de les comunitats educatives. Per això, aquest inici jubilar es va viure com ho van fer aquelles primeres fundadores: cap a dins, a la intimitat, en clau de la llar. Ens reunim a la casa de les germanes grans, Betània Paraguai, juntament amb algunes germanes de les comunitats, per agrair la vida rebuda i celebrar-la en senzillesa.
En aquest context tan significatiu, quatre juniores van renovar els vots. Van prendre el relleu, van seguir el camí, es van sumar conscientment a aquest pelegrinatge que no s'atura. Agraïm la vida de tantes germanes que ens van precedir, i també la vida que comença a desplegar-se en aquestes germanes joves, signe de fidelitat, continuïtat i esperança per a la Companyia.
Ser sal i llum: una crida al lliurament total
L'Eucaristia va ser presidida pel jesuïta Oscar Martín, que ens coneix des de fa molts anys. En la seva homilia, ens va convidar a contemplar l'Evangeli de la festa de Sant Enric, on Jesús crida a ser «sal de la terra» i «llum del món», recordant-nos que l'amor del Pare és tan gran que ja estàvem al cor abans d'existir. Va subratllar que el seguiment de Jesús s'aprèn al camí de la vida i que, per a nosaltres, es concreta en un lliurament total fet visible a través dels vots de castedat, obediència i pobresa, viscuts com a resposta d'amor i servei, cridats a encarnar el Regne sent portadores de pau i esperança enmig d'un món que clama amb urgència.
Xile: disposar-nos al jubileu des de l'oració i la fraternitat
A Xile, la celebració jubilar va començar la vigília de la festa de Sant Enric, quan les comunitats de Santiago es van reunir a la comunitat de Betània Xile per disposar-se interiorment a la celebració a través d'una vigília de pregària, viscuda com a espai de silenci, escolta i gratitud per la història recorreguda.
L'endemà, la trobada va continuar en un clima fratern, compartint un esmorzar senzill que es va tornar ocasió de conversa, memòria agraïda i vida compartida entre les germanes.
Un teixit viu de 150 anys: memòria, carisma i futur
A la tarda, germanes de Santiago i germanes de les comunitats del Sud i del Nord, juntament amb integrants de la Família Teresiana, es van reunir per celebrar l'Eucaristia d'Acció de Gràcies pels 150 anys d'història i l'inici de l'Any Jubilar, presidida pel P. Elías Hidalgo, capellà de la comunitat de Betània. A l'homilia, se'ns va convidar a contemplar aquests 150 anys com un teixit que Déu ha anat entreteixint pacientment amb fils diversos —la vida, la fe i el lliurament de germanes i laics— sostingut per l'Esperit. A la llum de l'Evangeli de la sal i la llum, es va recordar que la Companyia ha estat cridada a oferir-se humilment en la història, donant sabor i encenent petites llums, i que celebrar el jubileu és agrair el camí recorregut i atrevir-nos a seguir teixint el futur amb fidelitat creativa al carisma, unint interioritat i compromís.
La celebració va culminar amb un àpat fratern al casino del col·legi, on, entre cants i alegria compartida, vam entonar el “Aniversari feliç” a la Companyia, agraint 150 anys d'un caminar fidel, creatiu i esperançat.
Celebrar amb els peus a terra i el cor a l'esperança
Enmig de la joia, la realitat no va quedar fora. Ens va assolir també el dolor del nostre món: l'enorme bretxa social i la corrupció que travessen el Paraguai; els incendis devastadors al sud de Xile; la Companyia patint a països com Cuba, Nicaragua i Veneçuela; els conflictes i la violència que colpegen tants pobles del planeta. En aquest context, va tornar a ressonar amb força el crit d'Enric: «Qui avivarà aquestes brases?». Entreteixides amb aquesta humanitat ferida, descobrim també la saba que ens recorre, els brots nous, l'Esperit que encoratja la nostra fe i la nostra esperança.
Així, entre vacances i començaments, entre intimitat i trobada, entre gratitud i compromís, la Província Teresiana Maria Peregrina va iniciar aquest temps jubilar. Un temps per recordar, agrair i renovar el desig profund de seguir caminant juntes, avivant les brases i sent vida lliurada per a altres.
En aquest enllaç trobaràs més fotos del viscut a Xile i el Paraguai, a més de totes les fotos de com s'ha viscut l'obertura del 150è aniversari a tot el món.
