Celebrem
“A la matinada, es va desvetllar novament en la situació de les joves i se li va acudir la idea d'una associació de mestres per regenerar el món educant segons l'esperit de Santa Teresa de Jesús (…)
Tanta impressió li va produir a dins, i sentint que Déu és molt amic que no es posi taxa a les seves obres, es va aixecar del llit i va escriure un esborrany, en un plec de doble foli en sentit horitzontal.”
El temps urgeix i apressen les circumstàncies
També nosaltres, com Enric, sentim que el nostre temps ens urgeix i les circumstàncies ens apressen.
Això, però, no és nou. Portem 150 anys a escoltar la realitat del nostre món sofrint.
Avui, com ahir i com demà, seguim volent respondre a les necessitats de la humanitat d'una manera creativa i consistent que enfonsi les seves arrels a l'Evangeli de Jesús de Natzaret i que ens posi mans a l'obra!
Inspiració
Tota gran obra neix petita, fràgil, titubejant. Així és a la natura i així també ho demostra la història. Una petita espurna encén una gran llum, un petit gra de mostassa creix fins a fer-se arbre frondós, una petita idea gesta grans projectes...
L'espurna que va encendre el foc i va donar vida a la Companyia va ser una nit d'insomni en què Enric d'Ossó va escoltar el desig de Déu davant d'un món ferit i desolat: crear una associació per regenerar el món a través de l'educació de la dona segons l'esperit de Santa Teresa de Jesús. Seria inspiració? Seria somni? Enric va decidir posar-se a l'escolta d'aquesta intuïció...
I des de llavors… fins avui!
150 anys d'història encarnada i actualitzada en un carisma que sempre busca donar resposta des de l'educació i l'espiritualitat teresiana als crits del món.
Sentit
Les teresianes d'Enric d'Ossó estem convençudes que seguir la invitació que Jesús fa a cada persona és la manera de trobar el sentit més ple de l'existència.
En el nostre cas, aquesta crida escoltada al més profund del cor ens va conduir un dia a ser part de la Companyia de Santa Teresa de Jesús, una opció que ens plenifica, ens eixampla el cor i ens porta a ser al món d'una manera concreta que ens fa sentir feliçes: educadores per vocació.
Aquest any celebrem i donem gràcies per la nostra vida, pel do de la vocació i de carisma rebut.
Esperança
“...Vaig tenir l'esperança que el Senyor faria la resta ” (Fundacions 2:5)
Vivim des de l'Esperança, en majúscules. L'Esperança no és ingenuïtat; és una espera activa i confiada. L'esperança és avançar enmig de les dificultats sabent de Qui ens hem fiat i mantenir ferma la certesa que Ell sempre ens acompanya i ens sosté.
De la nostra part només queda estar a l'escolta, disposades sempre a captar aquesta veu xiuxiuejant que ens parla en el profund i ens posa en moviment, sempre cap endavant, amb il·lusió renovada cada dia.
Caminem amb determinada determinació perquè el temps urgeix i les circumstàncies apressen.
