El cap de setmana del 16 al 18 de gener ha tingut lloc a la Universitat de la Mística, a Àvila, la XI edició de la Càtedra d'Enric d'Ossó, que aquest any ha tingut per lema: "on neix l'esperança...possibilitats educatives a les escletxes de la vida."
La Càtedra Enric d'Ossó 2026 ha suposat una invitació a mirar la realitat amb fondària ia descobrir-hi aquestes petites escletxes on l'esperança s'obre pas. Una invitació que es fa especialment significativa en el marc de finals de l'any del Jubileu de l'Esperança.
La Càtedra es va inaugurar amb una conferència marc a càrrec dels integrants del Seminari de Recerca d'Enrique de Ossó. Un recorregut completíssim i àmpliament documentat per l'experiència d'adversitat a la vida d'Enric d'Ossó que convidava a descobrir com va fer el nostre Pare per travessar els moments de nit sense perdre l'esperança.
Dissabte al matí va estar centrat en l'educació. És possible una educació esperançada? A aquesta pregunta va intentar donar resposta Rafael Díaz Salazar, que ens va regalar un mapa de ruta per construir una educació fonamentada sobre l'esperança. Virginia Cagigal, per la seva banda, va parlar de la importància del que potser tantes vegades passem per alt: la mirada; les paraules; els somriures...acompanyar adolescents i nens té més de transmetre amb l'exemple de la pròpia vida que no pas amb grans discursos.
Dissabte a la tarda Margarita Saldaña va recordar en la seva intervenció que l'esperança brolla en el que és ordinari, en el que és petit, en l'àmbit de la vida quotidiana. L'esperança real és la que passa per opcions personals que cadascú, en llibertat, escull o rebutja. Sense aquesta esperança petita escollida en singular, no podem somiar una esperança gran en plural. Després d'aquesta ponència, la tarda es va tancar amb l'exposició-taller "Aprendre a mirar, admirar i encoratjar la vida" a càrrec de la teòloga Silvia Martínez Cano , un espai contemplatiu on aturar-se a mirar la pobresa en clau femenina i deixar-se interpel·lar-hi.
El matí de diumenge va començar amb la ponència de Jose María Segura, SJ, que va posar en diàleg dos místics d'ulls oberts: Ignasi de Loiola i Teresa de Jesús , un home i una dona seduïts per un Déu que es transforma en obres, obres.
La Càtedra va concloure amb un vídeo resum en què molts dels participants van poder expressar com es quedaven després del que havia viscut, què era el que més els havia agradat o quina escletxa d'esperança els acompanyaria en el viatge de tornada a casa. El colofó final d'aquesta bonica trobada va ser l'Eucaristia d'acció de gràcies, un moment per agrair pel temps compartit. Tot això va passar en un clima de fraternitat, a Companyia, i sota l'atenta mirada de les muntanyes nevades d'Àvila.
Agraïm a l'equip organitzador que fa possible aquesta Càtedra: Ana Elguero, Mª Asunción Álvarez, Carmen Gómez i Ana Fuentes, coordinadora de l'equip. ¡Ens tornem a veure l'any que ve!
